dilluns, 6 de gener del 2014

EXAMEN PARAULES EMMETZINADES

PARAULES EMMETZINADES:

Escriu una crítica del llibre. Ha de contemplar:
Descripció:
-tema
-breu resum de l’argument
-context: lloc i temps
-personatges
-manera de tractar el tema
Opinió:
-quin interés té
-quin efecte t’ha causat

Ho has d’escruire tot seguit, sense indicar els apartats.
Escriu-ho amb gràcia: presició de lèxic, frases ben construïdes, sense faltes,... En definitiva, procura que sembli una crítica professional.

El tema principal d’aquesta obra, Paraules Emmetzinades, és l’abús sexual infantil. La Bàrbara Molina va desaparèixer quan tenia quinze anys, es van trobar molts sospitosos, el seu ex-nòvio, el seu professor de l’institut, els seus tiets, però mai es va saber el nom del culpable fins al cap de quatre anys, quan una trucada de la noia a la seva millor amiga, ho fa canviar tot. S’obren noves portes que sempre havien estat tancades, noves claus camuflades amb les quals ningú comptava. Tota l’obra es resum en un sol dia, l’últim dia de feina del sostinspector Lozano, que canvia la vida de moltes persones que feia quatre anys vivien al voltant de la protagonista: la seva mare, que mai va perdre l’esperança, però va acabar anul·lada com a persona; el seu pare, que sempre es va mostrar molt atent en la recerca i en general, en el cas; la Eva Carrasco, la seva millor amiga, que la va trair; els seus germans bessons, que sempre es van mantenir apartats del cas; el seu ex-nòvio, el Martí, un noi adinerat que no tenia massa control sobre sí mateix, que feia el que volia amb la seva vida; el seu professor, que tenia tan bona relació amb les alumnes més maques de l’institut, i finalment els seus tiets, amb qui la noia  passava els estius al Cantàbric, a platges nudistes, fins que el seu pare li ho va prohibir. El tema d’aquesta història està tractat en forma de tragèdia realista, usa el misteri durant tota l’obra.

Crec que el punt fort d’aquesta novel·la és clarament el fil de la història, un fil enredatque costa molt de desfer fins que una trucada inesperada, de pocs segons, fa que tot torni al seu lloc, i que deixi conseqüències potser irreparables en algunes persones.
M’ha agradat molt la manera en què Carranza, l’autora, et fa sentir dins dels personatges, amb les descripcions tan detallades.

He trobat original que els capítols estiguin dividits en el pensament de cada personatge, és a dir, cada capítol és narrat per una persona diferent.
Crec que el millor, quant a disfrutar llegint, és que et fa pensar en diferents sospitosos a cada moment de la història. El final és realment sorprenent, tant en la rebel·lació del culpable, com en la forma de reaccionar dels personatges.
L’aspecte que menys m’ha agradat és que a vegades és dificultós d’entendre, degut a la forma en què s’escriuen els diàlegs.

4 comentaris: