Presentació: Comentari de text

Vídeo Julieta

Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore





FITXA TÈCNICA:

Director: William Joyce , Brandon Oldenburg
Guió: William Joyce
Productor: Moonbot Studios
Música: John Hunter
Any de producció i nacionalitat: 30 gener 2011, Estats Units
Duració: 15 min.
Gènere: Animació . Aventures . Drama . Musical . Fantàstic | Curtmetratge (animació)

Morris Lessmore és al balcó de casa seva escrivint el seu propi llibre, quan, de sobte, és arrossegat, com la majoria, a un món diferent. Un món on tothom viu rodejat de llibres. El protagonista s’apodera d’una biblioteca i cuida de tots i cada un dels llibres que la formen. Proporciona llibres als més petits i també als grans, i sembla que la vida pels humans torna a rutllar com de costum, i fins i tot de forma més feliç. El senyor Lessmore es va fent més i més gran, fins que deixa d’escriure la fascinant història de la seva vida en un llibre que es va trobar completament en blanc.

El fet primordial que em transmet aquesta història és la importància de tenir llibres, i sobretot de que aquests siguin llegits. Em sembla que és una molt bona manera de potenciar la lectura, sobretot als més joves, ja que penso que calen més històries que captivin la seva atenció. En la meva opinió, la lectura s’està perdent cada vegada més. M’agrada que és reflecteixin els sentiments que et poden causar un llibre, cada lliçó que et dóna cada un d’ells i com et fan créixer a nivell personal.

JULIETA

listen to ‘Julieta’ on Audioboo

JULIETA

De tu, només el nom m’és enemic;

tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.

Què és un Montagut? No és mà, ni peu,

ni braç, ni cara, ni cap altre membre

d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!

Què val un nom? Girant el de la rosa,

faria la mateixa dolça flaire.

També Romeu, si no es digués Romeu,

servaria els encisos que ja té

sense aquest títol. Romeu, treu-te el nom,

i a canvi del que no és cap part de tu,

pren-me sencera a mi.

William Shakespeare

Romeu i Julieta

JO, COM A ESCRIPTORA

Normalment, escric per a l’escola, com a treball obligatori. A vegades, em ve de gust, i d’altres, no em sento inspirada, però sempre hi dedico temps per intentar fer-ho el millor possible. Per a mi, és com deixar marcades les meves opinions, creences, la meva imaginació, una petita part de mi, sobre un full blanc.

Primer, acostumo a redactar a mà, fer pluja d’idees, ordenar-les, desenvolupar-les, esborrar i repetir, i finalment, passar-ho a net. És un procés una mica llarg, però penso que és el que dóna millor resultat. Sempre que m’ho permeten, ho presento a ordinador, crec que és més agradable a la vista i no té faltes ortogràfiques.

La part que més m’agrada d’escriure és la revisió. M’encanta llegir el que he escrit, perquè després de rectificar-ho tantes vegades estic satisfeta del resultat.

EXAMEN PARAULES EMMETZINADES

PARAULES EMMETZINADES:

Escriu una crítica del llibre. Ha de contemplar:

Descripció:

-tema

-breu resum de l’argument

-context: lloc i temps

-personatges

-manera de tractar el tema

Opinió:

-quin interés té

-quin efecte t’ha causat

Ho has d’escruire tot seguit, sense indicar els apartats.

Escriu-ho amb gràcia: presició de lèxic, frases ben construïdes, sense faltes,... En definitiva, procura que sembli una crítica professional.

El tema principal d’aquesta obra, Paraules Emmetzinades, és l’abús sexual infantil. La Bàrbara Molina va desaparèixer quan tenia quinze anys, es van trobar molts sospitosos, el seu ex-nòvio, el seu professor de l’institut, els seus tiets, però mai es va saber el nom del culpable fins al cap de quatre anys, quan una trucada de la noia a la seva millor amiga, ho fa canviar tot. S’obren noves portes que sempre havien estat tancades, noves claus camuflades amb les quals ningú comptava. Tota l’obra es resum en un sol dia, l’últim dia de feina del sostinspector Lozano, que canvia la vida de moltes persones que feia quatre anys vivien al voltant de la protagonista: la seva mare, que mai va perdre l’esperança, però va acabar anul·lada com a persona; el seu pare, que sempre es va mostrar molt atent en la recerca i en general, en el cas; la Eva Carrasco, la seva millor amiga, que la va trair; els seus germans bessons, que sempre es van mantenir apartats del cas; el seu ex-nòvio, el Martí, un noi adinerat que no tenia massa control sobre sí mateix, que feia el que volia amb la seva vida; el seu professor, que tenia tan bona relació amb les alumnes més maques de l’institut, i finalment els seus tiets, amb qui la noia  passava els estius al Cantàbric, a platges nudistes, fins que el seu pare li ho va prohibir. El tema d’aquesta història està tractat en forma de tragèdia realista, usa el misteri durant tota l’obra.

Crec que el punt fort d’aquesta novel·la és clarament el fil de la història, un fil enredatque costa molt de desfer fins que una trucada inesperada, de pocs segons, fa que tot torni al seu lloc, i que deixi conseqüències potser irreparables en algunes persones.

M’ha agradat molt la manera en què Carranza, l’autora, et fa sentir dins dels personatges, amb les descripcions tan detallades.

He trobat original que els capítols estiguin dividits en el pensament de cada personatge, és a dir, cada capítol és narrat per una persona diferent.

Crec que el millor, quant a disfrutar llegint, és que et fa pensar en diferents sospitosos a cada moment de la història. El final és realment sorprenent, tant en la rebel·lació del culpable, com en la forma de reaccionar dels personatges.

L’aspecte que menys m’ha agradat és que a vegades és dificultós d’entendre, degut a la forma en què s’escriuen els diàlegs.