diumenge, 8 de juny del 2014
dijous, 22 de maig del 2014
dilluns, 28 d’abril del 2014
Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore
FITXA TÈCNICA:
Director: William Joyce , Brandon Oldenburg
Guió: William Joyce
Productor: Moonbot Studios
Música: John Hunter
Any de producció i nacionalitat: 30 gener 2011, Estats Units
Duració: 15 min.
Gènere: Animació . Aventures . Drama . Musical . Fantàstic | Curtmetratge (animació)
Morris Lessmore és al balcó de casa seva escrivint el seu propi llibre, quan, de sobte, és arrossegat, com la majoria, a un món diferent. Un món on tothom viu rodejat de llibres. El protagonista s’apodera d’una biblioteca i cuida de tots i cada un dels llibres que la formen. Proporciona llibres als més petits i també als grans, i sembla que la vida pels humans torna a rutllar com de costum, i fins i tot de forma més feliç. El senyor Lessmore es va fent més i més gran, fins que deixa d’escriure la fascinant història de la seva vida en un llibre que es va trobar completament en blanc.
El fet primordial que em transmet aquesta història és la importància de tenir llibres, i sobretot de que aquests siguin llegits. Em sembla que és una molt bona manera de potenciar la lectura, sobretot als més joves, ja que penso que calen més històries que captivin la seva atenció. En la meva opinió, la lectura s’està perdent cada vegada més. M’agrada que és reflecteixin els sentiments que et poden causar un llibre, cada lliçó que et dóna cada un d’ells i com et fan créixer a nivell personal.
FITXA TÈCNICA:
Director: William Joyce , Brandon Oldenburg
Guió: William Joyce
Productor: Moonbot Studios
Música: John Hunter
Any de producció i nacionalitat: 30 gener 2011, Estats Units
Duració: 15 min.
Gènere: Animació . Aventures . Drama . Musical . Fantàstic | Curtmetratge (animació)
Morris Lessmore és al balcó de casa seva escrivint el seu propi llibre, quan, de sobte, és arrossegat, com la majoria, a un món diferent. Un món on tothom viu rodejat de llibres. El protagonista s’apodera d’una biblioteca i cuida de tots i cada un dels llibres que la formen. Proporciona llibres als més petits i també als grans, i sembla que la vida pels humans torna a rutllar com de costum, i fins i tot de forma més feliç. El senyor Lessmore es va fent més i més gran, fins que deixa d’escriure la fascinant història de la seva vida en un llibre que es va trobar completament en blanc.
El fet primordial que em transmet aquesta història és la importància de tenir llibres, i sobretot de que aquests siguin llegits. Em sembla que és una molt bona manera de potenciar la lectura, sobretot als més joves, ja que penso que calen més històries que captivin la seva atenció. En la meva opinió, la lectura s’està perdent cada vegada més. M’agrada que és reflecteixin els sentiments que et poden causar un llibre, cada lliçó que et dóna cada un d’ells i com et fan créixer a nivell personal.
diumenge, 6 d’abril del 2014
JULIETA
JULIETA
De tu, només el nom m’és enemic;
tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Què és un Montagut? No és mà, ni peu,
ni braç, ni cara, ni cap altre membre
d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!
Què val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dolça flaire.
També Romeu, si no es digués Romeu,
servaria els encisos que ja té
sense aquest títol. Romeu, treu-te el nom,
i a canvi del que no és cap part de tu,
pren-me sencera a mi.
William Shakespeare
Romeu i Julieta
dijous, 6 de març del 2014
JO, COM A ESCRIPTORA
Normalment, escric per a l’escola, com a treball obligatori. A vegades, em ve de gust, i d’altres, no em sento inspirada, però sempre hi dedico temps per intentar fer-ho el millor possible. Per a mi, és com deixar marcades les meves opinions, creences, la meva imaginació, una petita part de mi, sobre un full blanc.
Primer, acostumo a redactar a mà, fer pluja d’idees, ordenar-les, desenvolupar-les, esborrar i repetir, i finalment, passar-ho a net. És un procés una mica llarg, però penso que és el que dóna millor resultat. Sempre que m’ho permeten, ho presento a ordinador, crec que és més agradable a la vista i no té faltes ortogràfiques.
La part que més m’agrada d’escriure és la revisió. M’encanta llegir el que he escrit, perquè després de rectificar-ho tantes vegades estic satisfeta del resultat.
dilluns, 6 de gener del 2014
EXAMEN PARAULES EMMETZINADES
PARAULES EMMETZINADES:
Escriu una crítica del llibre. Ha de contemplar:
Descripció:
-tema
-breu resum de l’argument
-context: lloc i temps
-personatges
-manera de tractar el tema
Opinió:
-quin interés té
-quin efecte t’ha causat
Ho has d’escruire tot seguit, sense indicar els apartats.
Escriu-ho amb gràcia: presició de lèxic, frases ben construïdes, sense faltes,... En definitiva, procura que sembli una crítica professional.
El tema principal d’aquesta obra, Paraules Emmetzinades, és l’abús sexual infantil. La Bàrbara Molina va desaparèixer quan tenia quinze anys, es van trobar molts sospitosos, el seu ex-nòvio, el seu professor de l’institut, els seus tiets, però mai es va saber el nom del culpable fins al cap de quatre anys, quan una trucada de la noia a la seva millor amiga, ho fa canviar tot. S’obren noves portes que sempre havien estat tancades, noves claus camuflades amb les quals ningú comptava. Tota l’obra es resum en un sol dia, l’últim dia de feina del sostinspector Lozano, que canvia la vida de moltes persones que feia quatre anys vivien al voltant de la protagonista: la seva mare, que mai va perdre l’esperança, però va acabar anul·lada com a persona; el seu pare, que sempre es va mostrar molt atent en la recerca i en general, en el cas; la Eva Carrasco, la seva millor amiga, que la va trair; els seus germans bessons, que sempre es van mantenir apartats del cas; el seu ex-nòvio, el Martí, un noi adinerat que no tenia massa control sobre sí mateix, que feia el que volia amb la seva vida; el seu professor, que tenia tan bona relació amb les alumnes més maques de l’institut, i finalment els seus tiets, amb qui la noia passava els estius al Cantàbric, a platges nudistes, fins que el seu pare li ho va prohibir. El tema d’aquesta història està tractat en forma de tragèdia realista, usa el misteri durant tota l’obra.
Crec que el punt fort d’aquesta novel·la és clarament el fil de la història, un fil enredatque costa molt de desfer fins que una trucada inesperada, de pocs segons, fa que tot torni al seu lloc, i que deixi conseqüències potser irreparables en algunes persones.
M’ha agradat molt la manera en què Carranza, l’autora, et fa sentir dins dels personatges, amb les descripcions tan detallades.
He trobat original que els capítols estiguin dividits en el pensament de cada personatge, és a dir, cada capítol és narrat per una persona diferent.
Crec que el millor, quant a disfrutar llegint, és que et fa pensar en diferents sospitosos a cada moment de la història. El final és realment sorprenent, tant en la rebel·lació del culpable, com en la forma de reaccionar dels personatges.
L’aspecte que menys m’ha agradat és que a vegades és dificultós d’entendre, degut a la forma en què s’escriuen els diàlegs.
divendres, 8 de novembre del 2013
LITERATURA
ELS TROBADORS:
- lletra i música
- en occità provençal.
la lírica trobadoresca és la primera manifestació literària culta en llengua romanç.
MÈTRICA I VERSIFICACIÓ:
El poema:
En el compte sil·làbic, hi intervenen altres fenomens, com són l'elisió, la sinalefa i el hiat. Isosil.làbics: igual nombre de síl.labes
Anosil.làbics: diferent nombre de síl.labes
Elisió: que el
Sinalefa: I ab-surd
Hiat: qui en
Art menor: Fins a 8 síl.labes
Art major: 9 síl.labes o més.
Decasíl.labs: 10 síl.labes
Alexandrins: 12 síl.labes
Cesura: Pausa a l'interior del vers que el divideix en dues parts. Que s'anomenen hemistiquis.
Versos masculins: els que acaben amb paraula aguda (ritma masculina)
Versos femenins: els que acaben amb paraula plana (ritma femenina)
Cesura masculina: si el primer hemistiqui acaba en paraula aguda.
Cesura femenina: si el primer hemistiqui acaba en paraula plana.
si es repeteixen tots els sons: consonant.
si es repeteixen només les vocals: asonant.
Si tots els versos rimen s'anomena continu.
a/A a = art menor
a/A A = art major
a/A
a/A
Si els versos rimen cada dos s'anomena apariat.
a/A
a/A
b/B
b/B
Si els versos riman alternant-se s'anomena encadenat.
a/A
b/B
a/A
b/B
Si rimen el 1r amb el 4t, i el 2n amb el 3r, s'anomena creuat.
a/A
b/B
b/B
a/A
SÍ COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT...
Sí com lo taur se’n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
ESTROFISME, MÈTRICA I RIMA:
1. Quantes estrofes de quants versos: 1 estrofa de 8 versos.
2. Quantes síl·labes tenen els versos: versos decasíl·labes. 4+6.
3. Versos masculins o femenins? Censura masculina o femenina? Versos masculins, menys dos i tercer, femenins. Cesura masculina.
ACTIVITATS:
Pg. 17:
5. Llegeix el poema "No em passa així com al petit xiquet" i contesta:
a) En quines parts es pot dividir el poema?
Formalment, en 4 estrofes. Pel que fa al contingut, hi ha 3 parts (1- xiquet, 2-ell, 3-dama)
b) Quina figuració retòrica apareix en el primer vers?
No em passa així com al petit xiquet. -> Comparació.
c) Els senyors a qui serveixen el xiquet i el poeta són similars?
El primer és un senyor que compleix els seus deures, i el segon no, és massa orgullosa i no li fa cap cas.
d) En què es diferencia el poeta de la resta de la gent?
Lluita pel que vol, no es conforma amb qualsevol cosa, però ho paga amb la solitud i les seves penes.
e) Quin senyal utilitza? Quina virtut s'hi destaca?
Plena de seny, el seu seny, la seva intel·ligència.
f) Copia els versos en què el poeta manifesta la preferència per l'amor intel·lectual.
Plena de seny, lluny de mi el desig tort,
herbes no es fan dolentes al meu riu;
Siga comprès que dins el meu cor viu
el pensament, segur com en bon port.
6. Llegeix el poema "Tal com el brau..." i resol les qüestions:
a) A qui es refereixen els dos braus del poema?
A ell i a la dama.
b) Amb quines armes l'ha vençut la dama?
Amb un gest d'esforç.
c) Explica el significat dels dos darrers versos.
Que no tornarà fins que hagi vençut la por que li impedeix ser feliç.
d) Compta les síl·labes dels versos i assenyala'n, també, la rima.
Són decasílabs.
10
11
10
9
10
10
10
10
desert- desert, força- força, vós- joiós, batut- abatut.
l renaixement
Moviment estètic i cultural de mentalitat antropocèntrica. Busquen la inspiració en l'antiguitat clàssica.
El Romanticisme
.Romanticisme: es un moviment estètic, literari i cultural que sorgeix a principis dels s. XVIII a Alemanya i Anglaterra, però arriba a Catalunya a principis del segle XIX.
Positivisme es basa en el coneixement a traves de la raó. Es descobreixen avenços científics i això desenvolupa un gran iterés en el progrés de la humanitat a traves de la ciència.
El Barroc
És busca la profunditat, era tot molt carregat, ja que existia la por al buit. Gust per les corbes i la ornamentació
El rococó és el barroc portat al màxim, molta decoració daurada i miralls.
El modernisme
El modernisme és un moviment artístic que es va desenvolupar a Catalunya durant el segle XIX.
Els modernistes catalans pretenien modernitzar la societat catalana a través de la cultura (l'art), prenent com a model l'art i cultura europea d'aquell moment.
- Regeneracionisme: Transformació del país i la societat a través de la cultura.
- Esteticisme: Aquests, en canvi, eren seguidors de l'art per l'art, el culte a la bellesa, i cultivaven una estètica decadentista.
El noucentisme
Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya. Des de la presidència porten a terme el programa de transformar la societat catalana a traves de la cultura. El modernistes ho pretenien fer a traves de l'individualisme, en canvi els noucentistes pretenen fer-ho des de el govern. Es crea un programa electoral per modernitzar la societat a través de la cultura.
Enric Prat de la Riba s'envolta d'intel·lectuals de la talla de Josep Carner i Eugeni d' Ors. Consisteix en construir unes grans infraestructures a nivell europeu.
- Institut d'estudis catalans.
- Importants museus.
- Biblioteca de Catalunya i altres.
- Escoles modernes.
- lletra i música
- en occità provençal.
la lírica trobadoresca és la primera manifestació literària culta en llengua romanç.
MÈTRICA I VERSIFICACIÓ:
El poema:
En el compte sil·làbic, hi intervenen altres fenomens, com són l'elisió, la sinalefa i el hiat. Isosil.làbics: igual nombre de síl.labes
Anosil.làbics: diferent nombre de síl.labes
Elisió: que el
Sinalefa: I ab-surd
Hiat: qui en
Art menor: Fins a 8 síl.labes
Art major: 9 síl.labes o més.
Decasíl.labs: 10 síl.labes
Alexandrins: 12 síl.labes
Cesura: Pausa a l'interior del vers que el divideix en dues parts. Que s'anomenen hemistiquis.
Versos masculins: els que acaben amb paraula aguda (ritma masculina)
Versos femenins: els que acaben amb paraula plana (ritma femenina)
Cesura masculina: si el primer hemistiqui acaba en paraula aguda.
Cesura femenina: si el primer hemistiqui acaba en paraula plana.
si es repeteixen tots els sons: consonant.
si es repeteixen només les vocals: asonant.
Si tots els versos rimen s'anomena continu.
a/A a = art menor
a/A A = art major
a/A
a/A
Si els versos rimen cada dos s'anomena apariat.
a/A
a/A
b/B
b/B
Si els versos riman alternant-se s'anomena encadenat.
a/A
b/B
a/A
b/B
Si rimen el 1r amb el 4t, i el 2n amb el 3r, s'anomena creuat.
a/A
b/B
b/B
a/A
SÍ COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT...
Sí com lo taur se’n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
ESTROFISME, MÈTRICA I RIMA:
1. Quantes estrofes de quants versos: 1 estrofa de 8 versos.
2. Quantes síl·labes tenen els versos: versos decasíl·labes. 4+6.
3. Versos masculins o femenins? Censura masculina o femenina? Versos masculins, menys dos i tercer, femenins. Cesura masculina.
ACTIVITATS:
Pg. 17:
5. Llegeix el poema "No em passa així com al petit xiquet" i contesta:
a) En quines parts es pot dividir el poema?
Formalment, en 4 estrofes. Pel que fa al contingut, hi ha 3 parts (1- xiquet, 2-ell, 3-dama)
b) Quina figuració retòrica apareix en el primer vers?
No em passa així com al petit xiquet. -> Comparació.
c) Els senyors a qui serveixen el xiquet i el poeta són similars?
El primer és un senyor que compleix els seus deures, i el segon no, és massa orgullosa i no li fa cap cas.
d) En què es diferencia el poeta de la resta de la gent?
Lluita pel que vol, no es conforma amb qualsevol cosa, però ho paga amb la solitud i les seves penes.
e) Quin senyal utilitza? Quina virtut s'hi destaca?
Plena de seny, el seu seny, la seva intel·ligència.
f) Copia els versos en què el poeta manifesta la preferència per l'amor intel·lectual.
Plena de seny, lluny de mi el desig tort,
herbes no es fan dolentes al meu riu;
Siga comprès que dins el meu cor viu
el pensament, segur com en bon port.
6. Llegeix el poema "Tal com el brau..." i resol les qüestions:
a) A qui es refereixen els dos braus del poema?
A ell i a la dama.
b) Amb quines armes l'ha vençut la dama?
Amb un gest d'esforç.
c) Explica el significat dels dos darrers versos.
Que no tornarà fins que hagi vençut la por que li impedeix ser feliç.
d) Compta les síl·labes dels versos i assenyala'n, també, la rima.
Són decasílabs.
10
11
10
9
10
10
10
10
desert- desert, força- força, vós- joiós, batut- abatut.
l renaixement
Moviment estètic i cultural de mentalitat antropocèntrica. Busquen la inspiració en l'antiguitat clàssica.
La cultura s'amplia, ja no hi ha tant control de l'església. Mentalitat en que l'home és el centre. Els temes principals són la mitologia i la mitologia classifica.
La nova noblesa i burgesia busca la aspiració social obtenint moltes obres d'art
El Romanticisme
.Romanticisme: es un moviment estètic, literari i cultural que sorgeix a principis dels s. XVIII a Alemanya i Anglaterra, però arriba a Catalunya a principis del segle XIX.
Positivisme es basa en el coneixement a traves de la raó. Es descobreixen avenços científics i això desenvolupa un gran iterés en el progrés de la humanitat a traves de la ciència.
El Barroc
És busca la profunditat, era tot molt carregat, ja que existia la por al buit. Gust per les corbes i la ornamentació
El rococó és el barroc portat al màxim, molta decoració daurada i miralls.
El modernisme és un moviment artístic que es va desenvolupar a Catalunya durant el segle XIX.
Els modernistes catalans pretenien modernitzar la societat catalana a través de la cultura (l'art), prenent com a model l'art i cultura europea d'aquell moment.
- Regeneracionisme: Transformació del país i la societat a través de la cultura.
- Esteticisme: Aquests, en canvi, eren seguidors de l'art per l'art, el culte a la bellesa, i cultivaven una estètica decadentista.
El noucentisme
Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya. Des de la presidència porten a terme el programa de transformar la societat catalana a traves de la cultura. El modernistes ho pretenien fer a traves de l'individualisme, en canvi els noucentistes pretenen fer-ho des de el govern. Es crea un programa electoral per modernitzar la societat a través de la cultura.
Enric Prat de la Riba s'envolta d'intel·lectuals de la talla de Josep Carner i Eugeni d' Ors. Consisteix en construir unes grans infraestructures a nivell europeu.
- Institut d'estudis catalans.
- Importants museus.
- Biblioteca de Catalunya i altres.
- Escoles modernes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)