- lletra i música
- en occità provençal.
la lírica trobadoresca és la primera manifestació literària culta en llengua romanç.
MÈTRICA I VERSIFICACIÓ:
El poema:
En el compte sil·làbic, hi intervenen altres fenomens, com són l'elisió, la sinalefa i el hiat. Isosil.làbics: igual nombre de síl.labes
Anosil.làbics: diferent nombre de síl.labes
Elisió: que el
Sinalefa: I ab-surd
Hiat: qui en
Art menor: Fins a 8 síl.labes
Art major: 9 síl.labes o més.
Decasíl.labs: 10 síl.labes
Alexandrins: 12 síl.labes
Cesura: Pausa a l'interior del vers que el divideix en dues parts. Que s'anomenen hemistiquis.
Versos masculins: els que acaben amb paraula aguda (ritma masculina)
Versos femenins: els que acaben amb paraula plana (ritma femenina)
Cesura masculina: si el primer hemistiqui acaba en paraula aguda.
Cesura femenina: si el primer hemistiqui acaba en paraula plana.
si es repeteixen tots els sons: consonant.
si es repeteixen només les vocals: asonant.
Si tots els versos rimen s'anomena continu.
a/A a = art menor
a/A A = art major
a/A
a/A
Si els versos rimen cada dos s'anomena apariat.
a/A
a/A
b/B
b/B
Si els versos riman alternant-se s'anomena encadenat.
a/A
b/B
a/A
b/B
Si rimen el 1r amb el 4t, i el 2n amb el 3r, s'anomena creuat.
a/A
b/B
b/B
a/A
SÍ COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT...
Sí com lo taur se’n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força,
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l’ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
ESTROFISME, MÈTRICA I RIMA:
1. Quantes estrofes de quants versos: 1 estrofa de 8 versos.
2. Quantes síl·labes tenen els versos: versos decasíl·labes. 4+6.
3. Versos masculins o femenins? Censura masculina o femenina? Versos masculins, menys dos i tercer, femenins. Cesura masculina.
ACTIVITATS:
Pg. 17:
5. Llegeix el poema "No em passa així com al petit xiquet" i contesta:
a) En quines parts es pot dividir el poema?
Formalment, en 4 estrofes. Pel que fa al contingut, hi ha 3 parts (1- xiquet, 2-ell, 3-dama)
b) Quina figuració retòrica apareix en el primer vers?
No em passa així com al petit xiquet. -> Comparació.
c) Els senyors a qui serveixen el xiquet i el poeta són similars?
El primer és un senyor que compleix els seus deures, i el segon no, és massa orgullosa i no li fa cap cas.
d) En què es diferencia el poeta de la resta de la gent?
Lluita pel que vol, no es conforma amb qualsevol cosa, però ho paga amb la solitud i les seves penes.
e) Quin senyal utilitza? Quina virtut s'hi destaca?
Plena de seny, el seu seny, la seva intel·ligència.
f) Copia els versos en què el poeta manifesta la preferència per l'amor intel·lectual.
Plena de seny, lluny de mi el desig tort,
herbes no es fan dolentes al meu riu;
Siga comprès que dins el meu cor viu
el pensament, segur com en bon port.
6. Llegeix el poema "Tal com el brau..." i resol les qüestions:
a) A qui es refereixen els dos braus del poema?
A ell i a la dama.
b) Amb quines armes l'ha vençut la dama?
Amb un gest d'esforç.
c) Explica el significat dels dos darrers versos.
Que no tornarà fins que hagi vençut la por que li impedeix ser feliç.
d) Compta les síl·labes dels versos i assenyala'n, també, la rima.
Són decasílabs.
10
11
10
9
10
10
10
10
desert- desert, força- força, vós- joiós, batut- abatut.
l renaixement
Moviment estètic i cultural de mentalitat antropocèntrica. Busquen la inspiració en l'antiguitat clàssica.
La cultura s'amplia, ja no hi ha tant control de l'església. Mentalitat en que l'home és el centre. Els temes principals són la mitologia i la mitologia classifica.
La nova noblesa i burgesia busca la aspiració social obtenint moltes obres d'art
El Romanticisme
.Romanticisme: es un moviment estètic, literari i cultural que sorgeix a principis dels s. XVIII a Alemanya i Anglaterra, però arriba a Catalunya a principis del segle XIX.
Positivisme es basa en el coneixement a traves de la raó. Es descobreixen avenços científics i això desenvolupa un gran iterés en el progrés de la humanitat a traves de la ciència.
El Barroc
És busca la profunditat, era tot molt carregat, ja que existia la por al buit. Gust per les corbes i la ornamentació
El rococó és el barroc portat al màxim, molta decoració daurada i miralls.
El modernisme és un moviment artístic que es va desenvolupar a Catalunya durant el segle XIX.
Els modernistes catalans pretenien modernitzar la societat catalana a través de la cultura (l'art), prenent com a model l'art i cultura europea d'aquell moment.
- Regeneracionisme: Transformació del país i la societat a través de la cultura.
- Esteticisme: Aquests, en canvi, eren seguidors de l'art per l'art, el culte a la bellesa, i cultivaven una estètica decadentista.
El noucentisme
Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya. Des de la presidència porten a terme el programa de transformar la societat catalana a traves de la cultura. El modernistes ho pretenien fer a traves de l'individualisme, en canvi els noucentistes pretenen fer-ho des de el govern. Es crea un programa electoral per modernitzar la societat a través de la cultura.
Enric Prat de la Riba s'envolta d'intel·lectuals de la talla de Josep Carner i Eugeni d' Ors. Consisteix en construir unes grans infraestructures a nivell europeu.
- Institut d'estudis catalans.
- Importants museus.
- Biblioteca de Catalunya i altres.
- Escoles modernes.
