"EL MIRALL" subtitulat

El mirall

ORGULLÓS, FINALMENT?

Em rento les dents. sé que algun dia em veuré al mirall sense haver de pujar al tamboret.

M’arrenco una dent que estava a punt de caure i se’m cola pel lavabo. La intento recuperar. Tot i no haver-ho aconseguit, el ratolí Martí vindrà de segur.

Em rento la cara i em retiro els cabells. Estic realment guapo, encara que no m’acaben de fer el pes els ferros.

Ballo al ritme de la música, és realment bona, em miro l’acne i la marca al coll. Em sento molt orgullós d’aquesta marca.

M’afaito i intento no tallar-me.

Col·loco una foto de la meva parella al mirall i me la miro. Estic tant content d’haver-la trobat.

Em miro l’anell, l’anell de compromís. Agafo la meva preciosa filla en braços i em prenc una pastilla pel mal de cap. Tenir un fill o una filla és més cansat del que semblava al principi.

Dono cops al llum que no funciona mentre fumo i deixo les restes, com de costum, al lavabo. Cremo la fotografia del que un dia va ser la meva dona. La meva vida no te sentit des que ens vam separar i es va quedar amb la nena.

Pego al mirall, encegat per la ràbia i em rento la ferida que m’he fet en trencar-lo. Només faig que empitjorar d’ençà que van marxar, m’agradaria tant veure-la créixer...

Em  prenc les pastilles i pujo a la balança. Em poso les ulleres. He augmentat de pes, cada dia m’hi veig pitjor.

Agafo  un got d’aigua i hi diposito la dentadura. Em miro al mirall. Agafo el bastó, apago la llum i surto del lavabo. Això és el que hi ha, penso.